Ja defensen la sociovergència els altres

Qui té el cul llogat no seu quan vol, i ara un "intel·lectual" com Francesc Puigpelat diu, des de l'altra trinxera, que socialista Bolaño, aquell que amenaçava de mort periodistes, "l'encerta" amb la sociovergència, i la cosa "no és absurda", en una nota breu publicada al diari digital Catalunya Oberta, del qual és director. No és un qualsevol dels tres o quatre-cents digitals que ha, és el de la Fundació Catalunya Oberta, el think-tank de Convergència.

¿Com és possible que en el mateix diari hi hagi jovenets ingenus exaltant soldats de Catalunya que han fet "molt" pel país (Alavedra, Prenafeta), i al mateix temps el director surti per aquí? És una dels primers senyals a favor de la sociovergència que arriben des del bàndol convergent.

Però tot plegat té sentit: quan Pujol va dir que prendrien mal tots, l'endemà van començar a ser detinguts gent dels dos partits "amb cultura de govern sòlida i pragmàtica", que és l'eufemisme de Puigpelat per definir les maquinàries electorals i les xarxes clientelars dels dos partits.

¿Algú dubta que això només ha començat, i que ara es tracta de no prendre més mal? Un govern sociovergent, i una "normalització" sociovergent dels ajuntaments més grans, farà que ja no prengui més mal ningú. Només l'amenaça de "destrucció mútua assegurada" aturarà l'onada. Falta que s'atreveixin a fer-ho: de moment fan servir prostitutes intel·lectuals per fer la feina bruta i anar llançant globus sonda.

La veritat sobre Montilla, documentada

Fonamental. Inapel·lable. No us perdeu el que va enllaçat aquí baix. Els que ho han escrit es protegeixen en l'anonimat. Estan en perill de tenir accidents.

La pròxima vegada que veieu a un progressista de, diguem-ne, cinquanta-i-tants anys, explicant batalletes de la "lluita" antifranquista, i omplint-se la boca de xerrameca altisonant, penseu en això que s'enllaça aquí baix.

Una idea: per què cau la màfia socialista ara? Perquè Zapatero els sacrifica per donar la Generalitat als convergents. La justícia no és independent. Els jutges actuen quan els fiscals actuen, no? Els fiscals són funcionaris, a les ordres del ministre de l'Interior torn: el llegendari Rubalcaba.

Més: per què posen dos convergents vells i apartats de la política activa, en el mateix paquet? Per què no posen polítics convergents de la mateixa edat que els socialistes, en actiu? Perquè els convergents són una torna, un farcit per compensar.

La metàstasi és generalitzada. Ve la sociovergència: Bolaño, aquell que amenaça de mort periodistes, la defensava. Zaragoza la desmentia. Hi ha confirmació més segura que els desmentiments de Zaragoza?

Primera, segona, tercera, quarta, cinquena, sisena, setena...

És la corrupció i la impunitat, idiotes!

Agustí Colomines, de la fundació convergent per comprar intel·lectuals, va dir que estiraria de la manta. Pujol també ha dit que si estirem de la manta “pendrem mal”, referint-se a ells, a la gent dels partits.

Tant de bo! La corrupció és generalitzada. Quan algú ataca la corrupció d'un sol partit només pot voler dir dues coses: 1) Cobra d'uns altres, o 2) és idiota.

Són molts anys de donar per bona aquest podrimener que cada cop costa més de contenir: aparats de partits, fundacions i burocràcies inflades. Saber que s'estan repartint diners per comprar gent. Saber que se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

Després de tant amenaçar amb “estirar la manta”, és casualitat que hagi començat, finalment, la lluita contra la corrupció "progressista" metropolitana?

S'acosten temps interessants. Veurem els partits destruir-se mútuament? S'adonarà la gent que el polític i el funcionari són l'adversari, el paràsit que mira sempre, en primer lloc, pel seu interès? Continuaran acceptant que governin els pitjors?

És cada cop més probable que els partits grans pactin per salvar l'essencial. La maquinària de la propaganda vendrà la moto a l'electorat fastiguejat. Cada cop està més prop la sociovergència: el pacte dels lladres per tapar-se el cul mútuament. Ja veurem.

La síndrome de Gimferrer

"Fa hores que hi penso, obsessionat, alarmat. La lipotímia de Pere Gimferrer la nit dels Premis Planeta és un senyal. No sóc un iniciat i el meu cervell està molt lluny de les paraules i les imatges que circulen pels infinits i entortolligats alambins mentals del poeta, ho confeso; per tant, qualsevol de les elucubracions que posi sobre el paper, podrà utilitzar-se en contra meva a gust del lector. I del fiscal, si s’escau. Per què li ha fet la perla, el carburador? O serà la tapa del delco? Què ha provocat que la seva testa privilegiada, aquell ceballot gegant, s’hagi precipitat sorollosament contra la moqueta del saló, davant les càmeres i la cort de cretins, estrafets i capgrossos que l’envoltaven? És una acció situacionista. Sens dubte. En Gimferrer, de manera inconscient, ha passat a un altre pla de la creació."

Xavier Montanyà a Vilaweb, avui. Article complet.

El secretari de Montilla

smeagol-golum, independència, estatut

Mort al Borbó...!

catacrocker!

És més fort que jo, aquest no puc no posar-lo...

El millor que s'ha escrit sobre el cas Millet, fins ara

Fins als dallonses del cas Millet? Doncs una mica més de paciència, perquè han hagut de passar uns dies abans no ha sortit el millor que s'ha publicat, a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté. (El nom d'aquest bloc i el cas d'aquest personatge són pura casualitat.):

L’últim favor que Fèlix Millet i Tusell fa, de forma involuntària en aquest cas, per esborrar el passat d’ignomínia d’un sector significatiu d’una classe social lliurada al franquisme i després al centralisme espanyol és voler personificar el gruix de la burgesia catalana en la seva persona. Si de cas de la majoritària dels burgesos de Barcelona, i encara.

La burgesia catalana barcelonina, no tota la del país, provinent del món de la indústria i dels grans propietaris, com a classe social, des del final de la Guerra Civil mai no va comprometre’s amb l’Orfeó Català. Va ser franquista i com a tal fins al final del règim hi va col·laborar, o com a mínim va deixar fer, amb l’intent de genocidi cultural contra la seva llengua i la seva cultura. Els burgesos catalans barcelonins franquistes van renunciar a la seva pròpia llengua i van arribar a evitar-la fins i tot en l’àmbit familiar: llegiu per exemple les memòries de l’Oriol Bohigas, en què ho denúncia, o les de l’Esther Tusquets, membre i partícip ideològic d’una fanàtica família franquista guanyadora de la guerra, en què fins i tot esmenta un petit museu propi dedicat a la ideologia, els triomfs i els símbols nazis. Tots ells van abominar de la cultura catalana. Ras i curt. La resta és voler confondre la gent. (...)

Més aquí.

Claredat

Molt de temps sense escriure. Mandra. Proposo aquest vídeo. Va començar a córrer fa uns mesos. Val la pena: veient-lo t'adones de tot el que hem perdut. "El compromiso de la claridad", diu que té el professor Quintana. Mireu, mireu...